Estimulacion Magnetica Transcraneal EMT

NOTICIA IMPORTANT: El nostre departament d’EMT s’ha traslladat a DELFOS HOSPITAL, Avinguda de Vallcarca 151.

Els tractaments amb EMT continuaran depenent del Gabinet del Dr. Romeu i Associades. Les visites relacionades amb aquest tractament poden ser concertades en el nostre Gabinet: Telèfon 932 071 800. També poden ser sol·licitades directament a la Dra. Montserrat Palau, especialista en Neurobiologia, responsable de l’aplicació de la EMT. Telèfon: 666 214 912.

Al DELFOS HOSPITAL tenim dos plantes dedicades a Neuropsiquiatria, englobant de forma complerta totes les possibilitats de diagnòstic i tractament: Visites ambulatòries, tractaments en ingrés hospitalari, hospital de dia, Psicologia, Neuropsicologia, tractament amb Estimulació Magnètica Transcraneal (EMT), tractaments de Psiquiatria Biològica.

La gestió de les plantes de psiquiatria és responsabilitat de l’INSTITUTO NEPP . L’Institut NEPP S.L. és una societat mèdica que ofereix serveis de psiquiatria, psicologia, neuropsicologia i atenció sanitària a les persones que ho necessiten. És  un centre destacat en l’atenció, avaluació i tractament del malalt psíquic.

El Dr. Jordi Domingo Ribas, metge psiquiatra amb més de 25 anys d’experiència en la seva especialitat, va crear el 1998 la societat mèdica Instituto NEPP S.L.

L’Institut NEPP i el GABINET DEL DR. ROMEU I ASSOCIADES, han unit els seus esforços col·laborant en el Servei de Psiquiatria de DELFOS HOSPITAL.

”Què és la EMT?”

És una tècnica no invasiva que permet canvis elèctrics neuronals a una profunditat de 2-3 centímetres, afectant a capes internes de l’escorça cerebral.

La EMT estimula el cervell a través d’una bobina magnètica mantinguda fora del crani que pot ser moguda sobre diferents parts del cap. Els camps magnètics, creats per la bobina, indueixen corrents elèctriques diminutes dins del crani que modifiquen l’activitat de les vies neuronals, estimulant o inhibint l’activitat en parts del cervell.

L’estimulació magnètica transcraneal [EMT], no genera dolor . Actualment, la EMT es fa servir en la neurologia clínica per a estudiar la percepció, atenció, aprenentatge, plasticitat, llenguatge i coneixement. Inclús ha demostrat ser una opció terapèutica i d’estudi en trastorns del moviment, epilèpsia, depressió, TOC,  ansietat, trastorns del llenguatge i esquizofrènia.

Aconsegueix millores de fins a un 60 per cent en retards del desenvolupament, com l’autisme, gràcies a que permet actuar mitjançant induccions d’electricitat en les xarxes neuronals concretes danyades en cada individu.

En combinació amb d’altres tècniques de rehabilitació (fisioteràpia, logopèdia…) accelera el temps de recuperació en pacients que han sofert AVC o traumatismes cranials.

Millora la gravetat dels tinnitus, sent un dels pocs tractaments que aconsegueix efectes positius en aquests tipus de quadres.

Amb una adequada detecció de les zones cerebrals involucrades, produeix milloria en quadres de dolor neuropàtic, i en alguns casos de fibromiàlgia.

Mitjançant un neuronavegador d’alta precisió s’aconsegueix inhibir o estimular les neurones afectades, en funció de cada malaltia, mitjançant tractament de mitja hora de duració durant 10 a 20 sessions sense requerir ingrés hospitalari.

”Breu història de la EMT”

La inducció electromagnètica va ser descrita per Michael Faradai el 1831, principi on l’energia elèctrica pot ser convertida en camps magnètics, i els camps magnètics poden ser transformats en energia elèctrica. Es tracta probablement de l’observació experimental més rellevant per a l’estimulació magnètica, iniciant així la “era faràdica” de la electro medicina.

El 1846, Emil Heinrich du Bois-Reimond va introduir la bobina d’inducció (induction coil) per a aplicacions mèdiques. Aquesta va ser denominada la estimulació Faradai (Faradai stimulation).

Un experiment d’estimulació del còrtex cerebral va ser realitzat el 1874 pel Dr. Robert Bartholow (professor de medecina a Cincinnati). El Dr. Bartholow va estimular el còrtex cerebral amb corrents faràdiques i va observar que s’obtenien moviments de les extremitats del costat contra lateral i més el gir del crani cap a aquest costat.

El 1896, Jacques d’Arsonval va reportar una sensació visual de llums parpellejants en el camp visual, quant el cap d’un individu era col·locat en un camp magnètic fort i oscil·lant en el temps. Aquest es generava col·locant el cap entre dos bobines que conduïen un subministre altern de 110 volts a 30 ampers. A aquest fenomen el va batejar com a magneto fosfens. Actualment sabem que està causat per l’estimulació directa de la retina. Aquest va ser el primer experiment d’estimulació magnètica del sistema nerviós.

Bickford & Fremming el 1965 van demostrar l’estimulació magnètica no invasiva de nervis facials.

Polson et al. el 1982 van produir un estimulador magnètic capaç de realitzar estimulació perifèrica i enregistrar el primer potencial evocat muscular.

La tècnica de l’estimulació magnètica transcraneal va arribar a la majoria d’edat el 1985, quan Barker et al. Van aconseguir la estimulació magnètica del còrtex motor humà.

”Principis tècnics de la EMT”

L’estimulació magnètica transcraneal és un sistema d’estimulació (o inhibició) no invasiu del còrtex cerebral humà.

Quan apliquem estimulació magnètica transcraneal, el que passa és que una corrent elèctrica passa a través d’una bobina d’estimulació situada sobre el cuir cabellut, si aquesta té la força i la duració adequades, es generen camps magnètics que penetren en el cuir cabellut, crani i meninges, i arriben al cervell amb una atenuació insignificant. Aquests camps magnètics indueixen una corrent elèctrica en el teixit neural, el volum del qual depèn de la forma i mesura de la bobina d’estimulació, de la intensitat del camp magnètic i de la freqüència i duració dels polsos magnètics produïts.

Aquest fenomen dóna lloc a la despolarització de la membrana de les neurones i produeix un potencial d’acció que es propaga a través de la membrana.

La corrent elèctrica induïda en el teixit neural corre paral·lela a la superfície cortical quant la bobina es situa tangencialment al cuir cabellut. De forma que l’estimulació principalment es dóna sobre els elements neuronals del còrtex que tenen una orientació horitzontal i no transversal, activant transinàpticament les cèl·lules piramidals de l’escorça cerebral.

Bobina en forma de 8 o en “ales de papallona”.

De les diferents formes geomètriques que tenen les bobines utilitzades per a estimular, la denominada “ales de papallona” o “en vuit” és la que millor resolució espacial ha demostrat.

”Canvis observats en la EMT”

L’aparell de pulsacions simples va ser descrit per primera vegada el 1985 per Barker et al., en els anys posteriors s’han desenvolupat nous aparells.

El procés d’estimular de forma repetitiva una àrea cerebral determinada es denomina estimulació magnètica transcraneal repetitiva (EMTr). Si la freqüència d’estimulació és igual o menor a 1 Hz es denomina EMTr lenta o de baixa freqüència, provocant canvis inhibitoris en el còrtex motor, i si es major d’1Hz, es denomina EMTr ràpida o d’alta freqüència, provocant un increment d’excitabilitat de la via piramidal (>5 Hz), produint una activitat motora involuntària.

Els principals paràmetres que intervenen en l’estimulació són:

 

Lloc d’estimulació

 

Lloc d’estimulació

(coneixement teòric, hipòtesis respecte a la patologia o procés en estudi)

 

Intensitat del camp magnètic produït

 

Percentatge del llindar motor

(80-110%)

 

Freqüència d’estimulació

 

= ó < 1 Hz efecte inhibitori

 

> 1 Hz: > efecte excitatiu o facilitador

 

 

Forma i orientació de la bobina d’estimulació

 

En forma de vuit o ales de papallona

”Bases científiques de les aplicacions”

La següent presentació mostra un diagrama sobre l’EMT, les seves bases biològiques i les experimentacions més interessants en relació amb les aplicacions clíniques. Aquesta presentació ha estat realitzada per la Dra. Montserrat Palau, responsable dels tractaments EMT.

Existeixen dos enfocaments per al tractament de la depressió amb EMTr, un és estimulació repetitiva d’alta freqüència i l’altre estimulació repetitiva a baixa freqüència. L’EMTr a baixa freqüència és la tècnica més recent però sembla tenir resultats similars a la d’alta freqüència.

Hi ha una escola de pensament que pensa que algunes formes de depressió són manifestades per una hiperexcitabilitat del còrtex prefrontal dret o bé per una hipoexcitabilitat del còrtex prefrontal esquerre. (Veure bibliografia en la presentació anterior).

Multisite rTMS for the Treatment of Chronic Tinnitus: Stimulation of the Cortical Tinnitus Network-A Pilot Study.

Lehner A, Schecklmann M, Poeppl TB, Kreuzer PM, Vielsmeier V, Rupprecht R, Landgrebe M, Langguth B.

Brain Topogr. 2012 Dec 11

Effectiveness of repetitive transcranial magnetic stimulation for chronic tinnitus: a systematic review.

Peng Z, Chen XQ, Gong SS.

Otolaryngol Head Neck Surg. 2012 Nov;147(5):817-25

Efficacy of different protocols of transcranial magnetic stimulation for the treatment of tinnitus: Pooled analysis of two randomized controlled studies.

Langguth B, Landgrebe M, Frank E, Schecklmann M, Sand PG, Vielsmeier V, Hajak G, Kleinjung T.

World J Biol Psychiatry. 2012 Aug 22 

Treballs d’investigació han reportat assajos en els quals el número de crisis s’havia reduït en alguns pacients epilèptics després de l’aplicació d’EMTr, tot i que els resultats fins a data d’avui no semblen ser molt duradors.

EMTr a baixa freqüència per a reduir l’excitabilitat de l’escorça cerebral.

Accident cerebral vascular

Un accident vascular cerebral (AVC) succeeix quant es bloqueja el flux de sang en les artèries que nodreixen el cervell, o quan succeeix un sagnat en el cervell mateix o en les membranes que l’envolten. És una interrupció del subministrament de sang a qualsevol part del cervell i, algunes vegades, se’l denomina “atac cerebral”.

Conseqüències d’un AVC:

  • Les estadístiques de l’Organització Mundial de la Salut (OMS) estimen que 5,5 milions de persones moren cada any per un accident vascular del cervell.
  • L’ Accident vascular cerebral constitueix la tercera causa de mort i la causa principal d’incapacitat en els Estats Units.
  • Hi  ha una persona afectada en el món cada 53 segons.
  • Mata a algú cada 3.3 minuts.
  • Tot i que el risc de sofrir un accident vascular cerebral és una mica més alt en els homes, les dones corren un risc més gran de morir d’un.
  • L’AVC constitueix la raó principal per la qual els pacients són dirigits a rehabilitació.

Estadístiques actuals de les tasses de supervivència d’un AVC:

  • Les expectatives per als pacients que han patit un despreniment cerebral són avui en dia més tranquil·litzadores que mai degut als avanços que s’han produït, tant en el tractament com en la rehabilitació dels despreniments cerebrals. La rehabilitació després d’un despreniment cerebral funciona millor quan el pacient, la seva família i els membres de l’equip de rehabilitació treballen en conjunt.
  • 10% de les víctimes d’un AVC es recuperen quasi totalment.
  • 25% de les víctimes d’un AVC es recuperen amb lleus impediments.
  • 40% de les víctimes d’un AVC pateixen de moderats a severs i requereixen de serveis especialitzats.
  • 10% de les víctimes d’un AVC necessiten un centre de cures especials.
  • 15% de les víctimes moren al poc temps d’haver sofert un AVC.