mobbing acoso laboral

L’ assetjament moral en el treball és molt més recurrent a Espanya del que ens podem imaginar en un principi. Els estudis parlen de més de 2 milions de treballadors afectats por aquesta epidèmia. En molts dels casos, és un mal silenciat, doncs el treballador no té molt clar el que li està succeint ni tampoc sap molt bé com procedir. El número creixent de casos que apareixen als medis de comunicació ha posat de manifest un problema subjacent a la nostra societat que cada dia s’ incrementa tant en incidència como en gravetat, convertint el Mobbing en un tipus de maltractament cada vegada més freqüent i alarmant al nostre país. Quan ens parlem d’assetjament en el treball ens referim a la falta de respecte i de consideració del dret a la dignitat del treballador a través de diversos tipus d’ estratègies de maltractament com poden ser l’ insult, els crits, sobrecàrrega de feina, amenaces, discriminació, difamació, ridiculització, invasió de la privacitat, etc.

Mobbing: fàcilment identificable?

Aquest tipus de maltractament és fàcilment identificable des d’ un punt de vista objectiu, doncs sempre  acaba seguint el mateix patró. Acostuma a començar amb un canvi brusc i  sobtat de la relació entre l’assetjador i la víctima. La relació, abans neutra o inclús positiva, es torna negativa. Al principi, l’ assetjat es qüestiona a sí mateix amb preguntes del tipus: Què hauré fet malament? o Perquè em fa això a mi? La víctima analitza la situació una i altra vegada en busca d’ explicacions, respostes que acaben derivant en sentiments de vergonya i culpabilitat. El fustigador, mogut per gelosia, competitivitat, sentiments d’amenaça o enveja persegueix de forma sistemàtica a la seva víctima amb l’ objectiu d’ anul·lar-la a nivell psicològic. Frases de l’ estil: Ho fas tot malament!, ¡Ets un inútil! o No serveixes per res!, ressonen a les oïdes del treballador afectat, fins a tal punt que aquest acaba creient que realment ha comès errors imperdonables, i acaba sentint-se responsable i mereixedor del seu càstig. En la majoria dels casos, acaba somatitzant la tensió psíquica en malestars físics. La percepció dels altres treballadors i inclús amics i familiars, en molts casos és que l’ assetjat exagera o, en el cas que realment succeeixin els fets narrats per aquest, segurament se’ls ha buscat. El deteriorament de la víctima tant a nivell de salut como a nivell social s’ evidencia més i més conforme avança el maltractament. Arribarà un punt en el que el treballador estarà tan alterat a nivell emocional que començarà a tenir dificultats per desenvolupar la seva feina eficaçment, motiu que servirà a l’ assetjador per a incrementar les seves estratègies d’ assetjament. El que és més probable, és que arribi un moment en el que la víctima ja no podrà seguir mantenint una relació laboral normal i començarà a incórrer en una successió de baixes per ansietat i depressió, resultat de l’ estrés percebut en el seu lloc de treball. A la llarga, la víctima impotent i desesperada abandonarà el seu lloc de feina o serà acomiadada de forma procedent degut al baix rendiment en el seu treball.

Com hem d’ actuar enfront la sospita de Mobbing?

Si tenim la sospita d’ estar patint assetjament moral a la feina no ens hem de precipitar. És molt important que ens  assessorem bé i actuem amb precaució, ja que les conseqüències d’ aquest tipus de maltractament poden ser devastadores a nivell personal, emocional, econòmic, familiar i social.

  1. Primer, contactem amb un advocat especialista en la matèria. Aquest ens informarà dels nostres drets i de les possibilitats d’ actuació. És important saber que, un cop s’està produint una situació de Mobbing, en la majoria dels casos, l’ única opció realista serà la finalització de la relació contractual amb l’ empresa. Per tant, és primordial estar ben informats i preparats perquè aquesta sortida sigui el més just i beneficiós per nosaltres. Un bon advocat sempre dirà el mateix: el que és important no són els fets sinó allò que puguis demostrar. Ens demanarà que recollim probes incriminatòries de l’assetjament tals com e-mails, documents escrits, gravacions, material físic i testimonis. També sol·licitarà informes psicològics pericials que confirmen a nivell objectiu les seqüeles psicològiques produïdes per l’ assetjament rebut. Penseu una cosa, quan abans demanem ajuda a un professional, millor serà la nostra resposta i majors les nostres possibilitats d’ èxit.
  1. Consultem a un psicòleg o un psiquiatre. Ni els més forts poden evitar les conseqüències emocionals d’un assetjament psicològic laboral. Aquest tipus de maltractament és devastador, demolidor i destrueix la persona lentament sense que aquesta a penes s’adoni d’això. La trista realitat és que la víctima d’aquest procés triga una mitjana d’ entre 15 i 18 mesos en percebre el que li està succeint, encara que no és així en tots els casos. És imprescindible que un professional ens guiï i acompanyi en aquest procés i que tractem el més ràpidament les seqüeles psicològiques que acompanyen aquest tipus de situacions. El assetjat comença per qüestionar-se, per després culpabilitzar-se i finalment patir un trastorn per Estrès posttraumàtic després de l’exposició continuada a un tipus de maltractament en el treball del qual no ha pogut i no ha sabut defensar-se. En la majoria dels casos la víctima queda emocionalment anul·lada, amb autoestima pràcticament inexistent i molt inestable a nivell global.

Com combatre l’ assetjament psicològic laboral?

Per poder combatre aquesta epidèmia és molt important informar i conscienciar la població sobre aquests temes, doncs, d’entrada, només amb el coneixement es pot lluitar davant tals injustícies. Les persones hem de conèixer els nostres drets com a individus i com a treballadors i hem d’aprendre a defensar-nos i a contraatacar. Si girem el cap davant d’aquests problemes, estem col·laborant de forma passiva i indirecta a que aquest mal es cronifiqui i es perpetuï. Com a societat és la nostra responsabilitat denunciar i combatre les injustícies per així poder millorar la nostra qualitat de vida i la dels més febles que ens precedeixen i no poden defensar-se per si mateixos.

El nostre gabinet, Dr. Romeu, col·labora en assumptes legals amb el despatx Fontelles Advocats, referència  en assetjament laboral o mobbing.